La pèrdua de biodiversitat és avui un risc financer, legal i reputacional real per a les empreses. Entendre-la com una oportunitat és l’avantatge competitiu del futur.
Durant la darrera dècada, la sostenibilitat corporativa s’ha centrat sobretot en el clima. Avui, però, la biodiversitat i el capital natural entren amb força a l’agenda empresarial: no és una moda, sinó un canvi estructural impulsat per la ciència, els mercats financers i la regulació. Per a les empreses catalanes i espanyoles, el moment d’anticipar-se és ara.
$44B
Economia mundial amb dependència moderada o alta de la natura (WEF)
23
Objectius globals 2030 del Marc Kunming-Montreall
>50k
Empreses europees afectades per CSRD (report de natura)
De l’amenaça al risc de negoci
El World Economic Forum situa la pèrdua de biodiversitat entre els principals riscos globals a llarg termini. Sectors com l’alimentació, la construcció, la química, la farmàcia o el turisme depenen de serveis ecosistèmics —pol·linització, regulació hídrica, qualitat del sòl i matèries primeres— que s’estan degradant ràpidament. Això es tradueix en volatilitat del subministrament, augment de costos, pèrdua de llicència social i dificultats d’accés a finançament.
Més del 50% del PIB mundial depèn de la naturalesa. Ignorar la biodiversitat ja no és una opció estratègicament responsable
World Economic Forum, Nature Risk Rising
El marc regulador: què exigeix la CSRD el 2026?
La biodiversitat continua essent un tema cobert per la CSRD a través de l’estàndard ESRS E4 – Biodiversity and Ecosystems. Però el Paquet Òmnibus (2025–2026) ha introduït canvis rellevants en abast, exigència i calendari:
Novetats clau del Paquet Òmnibus:
- Calendari pendent: els ESRS simplificats, incloent-hi l’E4, encara no han estat adoptats formalment; s’espera un acte delegat el 2026.
- Materialitat com a criteri central: l’ESRS E4 només és obligatori si la biodiversitat resulta material en l’avaluació de doble materialitat de l’empresa.
- Simplificació significativa: reducció de més del 60% dels apunts obligatoris; enfocament més selectiu i pràctic.
- Contingut condicional: els plans de transició, polítiques i objectius de biodiversitat només es divulguen si ja existeixen i són rellevants per als impactes materials.
- Mesures transitòries: les empreses de la primera onada CSRD poden ometre completament l’ESRS E4 als exercicis 2025 i 2026 (alleujament temporal, no eliminació definitiva).
- Calendari pendent: els ESRS simplificats, incloent-hi l’E4, encara no han estat adoptats formalment; s’espera un acte delegat el 2026.
En la pràctica, la biodiversitat no desapareix del report CSRD: passa a estar més lligada a la materialitat real del negoci, amb menys mètriques estàndard i més basada en anàlisi geogràfica i de dependències ecològiques. El marc s’alinea cada cop més amb TNFD i el Global Biodiversity Framework.
El marc regulador i de mercat
| Marc Kunming-Montreal (GBF) Acord (COP15, 2022) amb objectius 2030/2050; els governs el traslladen a polítiques i requisits sectorials. | TNFD Marc per identificar, mesurar i comunicar riscos i oportunitats relacionats amb la natura (referència per a inversors). | CSRD i ESRS E4 Directiva de report de sostenibilitat: obliga a reportar biodiversitat i ecosistemes si és material en la doble materialitat. |
| SBTN Metodologia per fixar objectius empresarials basats en la ciència per reduir impactes sobre la natura | Business for Nature Coalició que impulsa compromisos i eines per integrar la biodiversitat en l’estratègia empresarial. | Catalunya 2030 Estratègia de Patrimoni Natural de Catalunya 2030, amb implicacions per a empreses amb activitat al territori. |
De la conformitat a l’avantatge competitiu
Tractar la biodiversitat només com a compliment normatiu és insuficient. Integrar-la en l’estratègia pot generar valor real: diferenciació, accés a finançament sostenible, reducció de riscos a la cadena de valor i millor relació amb el territori. Sectors com l’agroalimentari, el farmacèutic, el turístic, la construcció o la gestió de l’aigua hi estan especialment exposats, però qualsevol activitat amb presència territorial o dependència de recursos naturals ha d’actuar.
Com s’integra la biodiversitat: les etapes clau
- Dependències i impactes: què necessita l’empresa de la natura i quin impacte genera (inclosa la cadena de valor).
- Riscos i oportunitats (TNFD): quantificar exposicions i identificar oportunitats vinculades a la natura.
- Objectius basats en la ciència (SBTN): metes mesurables alineades al GBF i als límits planetaris.
- Integració: incorporar-ho a l’estratègia, operacions, compres i governà.
- Report (CSRD/ESRS E4): informació robusta, transparent i verificable, d’acord amb els nous ESRS simplificats.
- Acció al territori: mesures de prevenció, restauració i millora d’hàbitats, alineades amb marcs locals.
El rol clau de les consultores i enginyeries ambientals d’ACECMA
La complexitat tècnica i regulatòria d’aquest àmbit fa clau comptar amb suport especialitzat. Les consultores i enginyeries ambientals d’ACECMA aporten coneixement científic, experiència al territori i domini normatiu per ajudar les empreses a avançar amb rigor en totes les fases::
- Diagnosis y huella de biodiversidad: cartografía de hábitats, estudios de fauna y flora, servicios ecosistémicos y cadena de suministro.
- Evaluación TNFD (LEAP): identificación y cuantificación de riesgos naturales, adaptada al sector y la geografía.
- Objetivos SBTN: definición de metas basadas en la ciencia y coherentes con los compromisos climáticos.
- Informe CSRD / ESRS E4: preparación de la información de biodiversidad para el reporte corporativo, de acuerdo con los estándares simplificados vigentes.
- Restauración y mejora: diseño e implementación de medidas en el territorio con actores clave.
- Formación interna: capacitación de equipos y dirección para integrar biodiversidad a la organización.
Les consultores i enginyeries ambientals d’ACECMA som el pont entre la ciència de la biodiversitat, el marc regulador i la realitat operativa de les empreses i indústries catalanes.
ACECMA.
El moment d’actuar és ara
Els terminis reguladors s’acosten i les primeres empreses subjectes a la CSRD ja reporten. Inversors i entitats financeres incorporen criteris de biodiversitat, i les administracions endureixen les condicions per a activitats amb impacte sobre el medi natural. Anticipar-se redueix riscos i millora l’accés a finançament sostenible, la confiança del territori i l’atracció de talent.
La biodiversitat no és el problema: és part de la solució.
Contacteu amb una empresa associada per iniciar un full de ruta cap a una gestió empresarial positiva per a la natura.